Per què reivindiquem negociar col·lectivament unes remuneracions amb les patronals?
La gran majoria de treballadores autònomes malvivim amb ingressos per sota del Salari Mínim Interprofessional. En molts casos, el preu que ens veiem obligades a acceptar per la feina feta és per sota del que cobraria una treballadora assalariada.
Actualment, cada feina té unes característiques diferents i la correlació de forces entre treballadores i empreses a cada sector marca totalment el que es pot cobrar. En alguns sectors, les empreses ofereixen feines a 2 €/hora i troben treballadores que ho accepten. I com que la llei no ens protegeix, és perfectament legal aquesta explotació que vivim.
Mentre el Salari Mínim Interprofessional i les taules salarials dels convenis col·lectius no s’apliquin també a les autònomes, a curt termini no veiem altra forma de millorar les nostres condicions de treball que a través de negociacions col·lectives sectorials. Cal que ens organitzem i col·lectivament pressionem a les patronals per tal d’arribar a acords de preu/hora mínim que ens permetin subsistir.
Per això, des de la Coordinadora de Treballadores Autònomes de CGT Catalunya creiem que és imprescindible que tots els sectors comencem a acordar en el marc d’aquesta negociació col·lectiva unes remuneracions mínimes per tal de viure dignament.
Per una banda, instem al govern de l’Estat a implementar lleis de protecció laboral per a les treballadores autònomes, que ens protegeixin de l’explotació que patim. El Salari Mínim Interprofessional també s’ha d’aplicar a les autònomes.
En paral·lel instem a les patronals a negociar mitjançant conveni col·lectiu específic les condicions de treball, inclosos els honoraris, de les treballadores autònomes.
Evidentment, no ens referim a qualsevol persona que estigui donada d’alta al RETA. Hi ha empresàries que ens exploten que estan donades d’alta en aquest règim. Quan parlem de treballadores autònomes, ens referim a les que realment són només treballadores, és a dir aquelles que només viuen de la seva força de treball i no tenen persones assalariades. I, específicament aquest marc de negociació col·lectiva ha d’anar dirigit a les més vulnerables, les que es recullen i defineixen en les Directrius sobre l’aplicació del Dret de la Competència de la Unió Europea als convenis col·lectius relatius a les condicions laborals de les persones que treballen per compte propi sense assalariades (2022/C 374/02). Aquestes directrius, publicades el setembre de 2022, eximeixen a les treballadores autònomes sense assalariades i que compleixen determinats requisits de vulnerabilitat de l’aplicació de la llei de la competència.
A més, aquesta lluita no és nova per la CGT. Sempre hem lluitat per unes millors condicions de treball per a tothom, incloses les autònomes. Des de la seva creació els nostres estatuts contemplen:
“Article 4t: L’àmbit professional de la CGT de Catalunya és el de totes les treballadores i de tots els treballadors manuals o intel·lectuals, en actiu o aturats, així com les treballadores i els treballadors autònoms que no tinguin persones assalariades a càrrec seu.”
Si no incorporem aquesta perspectiva a la nostra lluita sindical, estem deixant desemparat un col·lectiu important de treballadores que ni es troba sota el paraigua de la legislació laboral ni de la negociació col·lectiva de les treballadores per compte d’altri. Tampoc es troba en la mateixa situació que la resta de persones autònomes que poden permetre’s tenir assalariades o posicions de poder que els permeten realment negociar el preu de la seva feina.
Aquests són els preus que nosaltres reivindiquem com a remuneracions justes per a les treballadores autònomes sense personal a càrrec i que complim les condicions establertes per les Directrius de la UE, principalment a la Secció tercera de les mateixes i que, per tant, ens trobem en una evident situació de desequilibri en el poder de negociació amb les contraparts respectives.
Aquestes tarifes actualment són una reivindicació del que considerem just i, tot i que lluitem perquè les patronals cedeixin i puguem anar negociant convenis, encara no podem dir que siguin acords ni que serveixin de res més que horitzó al qual aspirem.
Segons quins criteris hem elaborat les nostres reivindicacions?
La nostra proposta de reivindicació de tarifes és concreta, emparada en les disposicions sobre llibertat sindical que emanen de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical, ja que entenem que sense uns objectius i reivindicacions clares, la negociació col·lectiva no és possible. També des de CGT ens emparem en les Directrius sobre l’aplicació del Dret de la Competència de la Unió als convenis col·lectius relatius a les condicions laborals de les persones que treballen per compte propi sense assalariats (2022/C 374/02) publicades el setembre de 2022 que eximeixen a les treballadores autònomes sense assalariades i que compleixen determinats requisits de vulnerabilitat de l’aplicació de la llei de la competència.
Evidentment, reivindicar tarifes d’absolutament tots els sectors on hi ha un cert volum de treballadores autònomes en les condicions recollides a les Directrius és una tasca molt extensa. A més, cada sector té unes especificitats sobre com es calculen i alguns requereixen més feina que d’altres. Per això, generar aquest marc reivindicatiu de negociació de tarifes justes per a cada sector serà progressiu i depenent dels sectors en què estiguem presents.
Per altra banda, a l’hora de calcular el que reivindiquem com a mínim, també tenim en compte quin és el cost de seguretat social que les empreses s’estalvien quan no ens contracten. Una molt gran part en realitat som falses autònomes i ens haurien d’estar fent contractes assalariats i l’únic motiu de no fer-ho i de saltar-se la llei és poder pagar-nos menys.
També cal remarcar que plantegem un marc general, que haurà de ser adaptat a cada realitat. Igual que els convenis col·lectius després són complementats a través de pactes d’empresa i contractes individuals segons l’especificitat de les feines. Cada encàrrec és diferent, i alguns poden implicar moltes més hores, complexitat, gestions i/o complicacions que d’altres. Per tant, és important tenir en compte el temps de dedicació real estimada i les particularitats de l’encàrrec.
A més a més, les autònomes hem de tenir en compte que la nostra feina gairebé mai té un “horari laboral” estricte d’execució. També s’han de tenir en compte altres tasques que hem de fer, com poden ser els esborranys, les reunions amb el client, la investigació prèvia, etc. que també s’han de repercutir i cobrar com a feina feta.
I, en últim lloc, però no menys important, també reivindiquem que s’inclogui en el preu del treball totes les despeses indirectes que assumim nosaltres, com són la gestoria, material, lloguers, impostos, etc. Totes les empreses ho fan respecte dels productes que venen, per tant, nosaltres també ho hem de fer.
El que reclamem és un preu mínim. Ha de tenir la mateixa funció que el Salari Mínim Interprofessional i les taules salarials dels convenis col·lectius: garantir que les treballadores amb menys poder de negociació puguem cobrar amb un mínim de dignitat.
Les reivindicacions que compartim de propostes retributives parteixen dels Convenis Col·lectius de cadascun dels sectors respecte als quals, de moment, plantegem una negociació col·lectiva per millorar les nostres condicions laborals. Entenem que no és just que les autònomes sense treballadors a càrrec que complim els requisits de les directrius europees tinguem unes remuneracions per sota de les treballadores del règim general.
Mentre aquesta massa de treballadores autònomes vulnerables i sense protecció de la legislació laboral existeixi, les empreses preferiran recórrer a l’explotació que a pagar sous dignes i regularitzar la contractació. Per això també veiem imprescindible una major feina activa per part de la Inspecció de Treball per tal d’investigar i forçar la regularització d’una gran part de les relacions contractuals amb autònomes.