Manifest
Les persones que treballem en aquest règim laboral sabem de primera mà el nivell de precarietat al que ens trobem exposades i la dificultat de viure del nostre treball. Però a vegades, el fet de treballar aïllades fa que pensem que som casos concrets i no una dinàmica generalitzada. Per això és important posar números:
Segons dades de finals de 2021 a l’estat espanyol hi havia 3.338.142 persones donades d’alta d’aquest règim, de les quals 2.032.979 (un 61%) eren persones físiques (no són sòcies de cap empresa, religioses, etc.). D’aquests 2 milions de persones el 79% no tenia cap persona assalariada, i un 11% sols tenia 1 persona assalariada. I el més important: la renta mitjana declarada el 2019 va ser d’11.869 euros. És a dir, la majoria de persones que treballem en aquest règim tenim uns ingressos inferiors al Salari Mínim Interprofessional.
Lluny del discurs propagandístic liberal de l’anomenada “emprenedoria” o de les empresàries “fetes a si mateixes”, la realitat és que la majoria de persones que treballem d’autònomes som persones extremadament precàries que no tenim més autonomia que una persona assalariada. Ens contracten empreses que ens marquen el preu del nostre treball, ens imposen condicions abusives contra les quals no tenim ni l’escassa protecció de la legislació laboral i vivim dia a dia amb la inseguretat de no saber fins quan tenim ingressos garantits. A més, tampoc podem accedir a la majoria de drets i prestacions a les quals té dret una persona assalariada i quan es donen ajudes públiques al nostre sector gairebé sempre les acaparen les persones amb més recursos.
Està clar que l’existència d’aquesta massa de treballadores sense drets és extremadament beneficiosa per al Capital.
No ens hem de deixar enganyar pel discurs neoliberal de les associacions d’autònoms, el problema de fons no és la quantitat que aportem a la seguretat social. La majoria de treballadores autònomes som classe treballadora i sovint som molt més precàries que les assalariades. El nostre problema real és que estem en un mercat laboral salvatge on les empreses s’aprofiten de la nostra vulnerabilitat per explotar-nos.
Quins canvis s’haurien de dur a terme per dignificar la situació de les treballadores autònomes? A continuació, ens aventurem a llançar 4 propostes ràpides
Reivindicacions
- Un sistema de franges amb quotes establertes a partir de percentatges progressius sobre els rendiments nets.
- Que les franges de rendiments més baixos estiguin exemptes de quota per tal de permetre (sobre)viure.
- Que es consideri tot l’any cotitzat a partir de cert nombre de dies cotitzats.
- L’establiment d’una Renta Bàsica Universal, que garanteixi uns ingressos mínims per a totes les persones i que ens permeti un major poder de negociació sobre el preu del nostre treball.
- Que les quotes que paguem generin uns drets associats similars als del règim general
- Que hi hagi una feina activa i intensiva d’inspecció de treball per eliminar d’arrel la gran massa de persones falsament contractades com autònomes
- Simplificació de la burocracia associada al règim.
- Més facilitats en quant a la situació de contractacions mixtes entre RETA i Règim General.